Català normalitzat en un món multilingüe.

Breu ressenya del llibre d’en Bernat Joan i Marí. “Català normalitzat en un món multilingüe”.

Es tracta’n tres temes que ofereixen una visió de la situació real en que es troba la llengua catalana en aquests moments. L’assaig inclou tres textos que permeten tenir una visió integral de la situació de la llengua catalana en el món actual, i també una quantitat important d'eines i dades per a la reflexió sobre aquest tema.

El primer text, Un lloc per al català dins un món multilingüe, revisa conceptes corn multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització, i descriu possibles escenaris de futur per al català.

Al segon, el català: dades, fets i discursos, l’autor explica què és la llengua catalana i quin és el seu paper als Països Catalans i a Europa, a partir de les polítiques lingüístiques que l'afecten i de la realitat sociològica dins la qual s'inscriu.

El tercer, polítiques lingüístiques en un entorn multilingüe: eines per al català, és un repàs als diversos canals de projecció, difusió i aprenentatge de la llengua catalana que proveeix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Amb un discurs clar i ric, exhaustivament informat i enemic de tota mena de prejudicis i llocs comuns.

Al finalitzar la lectura del llibre m’he plantejat una qüestió que mai m’havia passat per l’imaginació: una possible pèrdua de la nostra llengua (el català) en un futur no molt llunya, així com la nostra cultura i les nostres costums. De seguida he pensat que la causa directa d’aquesta pèrdua és la globalització, ja que correm el perill de no aprofitat els avantatges que ens ofereix en detriment d’abandonar les nostres pròpies costums en favor d’adoptar-ne unes altres diferents.

Al poc temps he recapacitat i he pensat amb el meu voltant, soc filla d’un pare castellà parlant i d’una mare eivissenca, jo mai he parlat el castellà a l’àmbit familiar, el meu pare al venir a viure a Eivissa fa quaranta anys fa adoptar amb absoluta normalitat les costums i la llengua eivissenca, mai he parlat amb el meu pare amb una altre llengua que no sigui l’eivissenc. He viscut la defensa del dret a poder utilitzar la meva llengua materna amb absoluta normalitat i tenc perfectament assolit el bilingüisme que pertoca per viure a la comunitat a la que pertany.

El llibre d’en Bernat Joan m’ha deixat veure fins a quin punt és important la meva llengua i la quantitat de gent que si comunica amb ella, devers nou milions de parlants. Ens ensenya la importància de defensar una llengua no tan sols per la llengua en sí, sinó pel fet que si és perd una llengua és perd un element important de la cultura.

M’entristeixo quan veig que la diversitat de llengües es motiu de disputa en vers de benefici i enriquiment, pens que és una imatge d’ignorància una ignorància que històricament ja deuria haver set superada. Confii en que sigui així i puguem gaudir d’una convivència multicultural i de respecte.