Sóc Eivissenca i parlo eivissenc.

L’eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a la illa d’Eivissa. Dic subdialecte perquè el català balear ( el que parlam a la Comunitat de les Illes Balears compost per mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer) ja és un dialecte del català.

Així mateix podem afirmar que el català és una llengua romànica que a l’actualitat es parla a quatre estats diferents (França, Andorra, Espanya e Itàlia) per més de nou milions de persones. A Espanya es parla la llengua catalana a: Catalunya nord ( a l’Estat francès), Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l’Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer (a Sardenya).

Els trets més característics i diferenciadors de l’eivissenc amb la resta de dialectes del català són els següents:

Sintaxi:

• L’article salat.

• Primera persona singular del present indicatiu: jo neix, coseix, etc.

• Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, etc

• Dos en femení.

• Pronoms personals com naltros, valtros, etc.

• Els verbs tenir i venir conserven la “e” de l’arrel en ser conjugats: tenc, venc, tendria, etc. I la pronunciació és de “e” tancada quan és tònica.

Fonètica:

• La “o” àtona es pronuncia “u”.

• La “r” i la “t” final després de consonant generalment no es pronuncien, exceptuant car, or, cor.

• “Jo” i “ja” es pronuncien “io” i “ia”.

• A la part occidental d’Eivissa (Sant Josep i Sant Antoni) no es fa servir la vocal neutra en posició tònica com a la resta de l’illa, sinó la “e” oberta com en el català central.

• L’accent és molt més suau que en mallorquí o menorquí.